Us presentem unes petites indicacions i orientacions a l’hora d’acollir a un infant saharauí:

Acollir és compartir la nostra casa amb menors que provenen d’un campament de refugiats del desert algerià.

Malgrat la duresa de les seves condicions de vida, tenen una gran dignitat i consciència de la seva identitat com a poble. Si és la primera vegada que surten dels campaments, és possible que no hagin vist mai una rentadora, un ordinador, una consola … Tampoc estan acostumats a anar de compres, i molt menys a grans superfícies. La majoria de menors no té consciència dels preus dels objectes i aliments i han de saber que aquí tot val diners i és difícil guanyar-lo. Allà no hi ha oficis ni feina i de vegades poden no valorar les coses que els estem oferint.

La canalla viatja amb passaport col.lectiu: poden gaudir de les vacances amb la família acollidora, desplaçant lliurement per Espanya però, per raons de visat, no poden sortir a l’estranger ni a les illes Canàries. A més, des del moment que arriben, estan coberts per una assegurança de responsabilitat civil a tercers.

Gràcies a un acord amb l’Institut Català de la Salut, tots els nens disposen d’una targeta sanitària amb cobertura gratuïta i passen una revisió en els Centres d’Atenció Primària.

Encara que parlen hassania, cal tenir en compte que aprenen molt ràpid i que es fan entendre de moltes maneres. Els repetidors i majors sí que parlen castellà (fins i tot alguns, català). En els campaments de refugiats l’alimentació prové directament de l’ajuda internacional i rarament es troben productes frescos. Això els crea un problema de avitamisosis (manca de Vitamines). Per aquest motiu, és molt convenient que durant la seva estada amb nosaltres mengin el màxim de productes frescos. S’adapten molt aviat als nostres costums, tot i que cal saber que, com a musulmans, no mengen carn de porc. El canvi d’alimentació i la ingesta de més aigua, aliments més líquids (síndria …) i gelats pot fer que es orinin al llit, sobretot els primers dies. Hi ha altres nens que cauen del llit, ja que hi dormen al terra.

Gran part del dia juguen al carrer, en plena llibertat, a futbol, a xapes, … i cuidant els uns als altres (és curiós veure com nens o nenes de tres anys renyen a altres menors que ells). Molts veïns i veïnes veuen entrar i sortir filles i fills d’altres famílies de les seves haimes, on sempre seran benvinguts. Allà no hi ha portes i sovint aquí les deixen obertes.

Document en PDF per ajudar-vos en l'adaptació dels nens: consells adaptació